I-Kids, en Dylan té un missatge per a tots vosaltres. ❤️
No patiu, que no marxa d’I-Kids! Simplement, avui vol compartir amb vosaltres unes paraules molt especials, que reflecteixen la seva manera d’entendre l’educació i el vincle tan bonic que crea amb els seus alumnes.
Castellà (original)
Muchos me preguntan por qué voy a los partidos, graduaciones, cumpleaños y a todos esos momentos importantes para mis alumnos.
Porque quiero ser el profesor que a mí me habría gustado tener.
Yo fui ese alumno que odiaba el colegio, se portaba fatal y suspendía prácticamente todo. Por eso sé lo importante que es tener a alguien que crea en ti.
Quiero ser mucho más que un profesor. Ser ese hermano mayor con el que puedan contar, estar siempre a su lado, pase lo que pase, y recordarles que sus errores, sus notas y su pasado no definen quiénes pueden llegar a ser.
Ellos, sin saberlo, me han ayudado a salir de algunos de mis momentos más oscuros.
Puede que algún día olviden lo que les enseñé en clase.
Pero ojalá nunca olviden que, incluso cuando ellos mismos dudaban de sí mismos, hubo alguien que nunca dejó de creer en ellos.
English
Many people ask me why I go to games, graduations, birthdays and all those important moments in my students’ lives.
Because I want to be the teacher I would have liked to have had.
I was that student who hated school, behaved terribly and failed practically every subject. That’s why I know how important it is to have someone who believes in you.
I want to be much more than a teacher. I want to be that big brother they can count on, to always be by their side, no matter what, and to remind them that their mistakes, their grades and their past don’t define who they can become.
Without even realising it, they have helped me get through some of my darkest moments.
Maybe one day they will forget what I taught them in class.
But I hope they never forget that, even when they doubted themselves, there was someone who never stopped believing in them.
Català
Molts em pregunten per què vaig als partits, graduacions, aniversaris i a tots aquells moments importants dels meus alumnes.
Perquè vull ser el professor que a mi m’hauria agradat tenir.
Jo vaig ser aquell alumne que odiava l’escola, es portava fatal i suspenia pràcticament totes les assignatures. Per això sé com n’és d’important tenir algú que cregui en tu.
Vull ser molt més que un professor. Ser aquell germà gran amb qui puguin comptar, estar sempre al seu costat, passi el que passi, i recordar-los que els seus errors, les seves notes i el seu passat no defineixen qui poden arribar a ser.
Ells, sense saber-ho, m’han ajudat a sortir d’alguns dels meus moments més foscos.
Potser algun dia oblidaran el que els vaig ensenyar a classe.
Però tant de bo no oblidin mai que, fins i tot quan ells mateixos dubtaven de si mateixos, hi va haver algú que mai va deixar de creure en ells.
Dylan.